fotografies d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació

fotografies amb el mateix punta de vista amb quatre distàncies focals diferents

fotografies amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents

Antoni Tàpies

La Fundació presenta una selecció nova d’obres d’Antoni Tàpies pertanyents al fons de la Col·lecció. La disposició de les obres obeeix a un criteri cronològic des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat. El recorregut, que en aquesta ocasió es concentra en una única planta (Espai A), inclou diferents moments creatius de l’artista que il·lustren l’evolució de tipologies, tècniques i materials emprats per Tàpies. La mostra també posa de manifest l’ús d’una sèrie d’imatges que es repeteixen en periodes successius i que han esdevingut característics de la seva iconografia, com ara els objectes quotidians o les parts del cos. Igualment, l’exposició evidencia alguns dels temes predilectes de l’artista, com ara l’art i la cultura orientals, molt visibles en obres com ara Roda-Mandala, 1979, Sumi-e, 1980, o Trio, 1994 –un homenatge al monjo japonès Sengai i als seus ensenyaments–, o la música, apreciable aUrbilder, 1988. La selecció actual també fa palesa la unitat intencional amb la qual l’artista revesteix la seva obra: el desig que l’art intercedeixi en la nostra percepció del món.

Anna Maria Maiolino

Aquesta exposició fa un recorregut pel treball de l’artista brasilera d’origen italià Anna Maria Maiolino (Scalea, 1942), prenent com a eix articulador els seus dibuixos, però incloent-hi també algunes de les seves fotografies, pel·lícules, escultures i instal·lacions.
L’exposició constitueix la primera mostra retrospectiva de l’artista en l’àmbit europeu.

Mariscal

http://www.mariscal.com/

Petita biografia
Francesc Xavier Errando i Mariscal és un dissenyador i artista valencià la tasca del qual ha cobert una àmplia gamma de mitjans, que van des de lapintura i l'escultura al disseny d'interiors i pasatgisme. Va néixer, en una família d'onze germans i germanes i des de 1970, ha estat vivint i treballant a Barcelona. El seu llenguatge és sintètic, amb pocs traços i molta expressivitat. Va començar a estudiar disseny a l'Escola Elisava de Barcelona, que aviat va deixar per tal de poder aprendre directament del seu ambient i seguir els seus propis impulsos creatius. Els seus primers passos foren en el món del còmic underground, una tasca que combinà amb la il·lustració, l'escutura, el disseny gràfic i el disseny d'interiors.

Què fa Mariscal?

Ens el trobem a la Pedrera

Des del 29 de Setembre fins al 30 de Gener del 2011, es presenta "Mariscal en La Pedrera" una mostra de selecció de treballs realitzats al llarg de quaranta anys per Javier Mariscal –els vint últims en el si d'Estudi Mariscal. Amb aquesta exposició, l'Obra Social de CatalunyaCaixa vol submergir a l'espectador al món multidisciplinari de la «factoria» Mariscal, per introduir-ho en el cor del seu procés creatiu i fer-li percebre, a través de la seva experiència, l'impuls vital que genera l'activitat de Javier Mariscal i el seu equip.

Per explicar a Mariscal, l'exposició s'ha organitzat en sis espais temàtics. Cadascun d'ells agrupa una sèrie d'obres que aporten claus sobre les seves constants creatives. Aquestes agrupaciones mostren el seu llenguatge, la seva metodologia, el caràcter del seu treball, les seves intencions i actituds, així com les múltiples disciplines en les quals treballa.

Cartell del nou9

Vacca

COMENTARI REVISTES

VOGUE! dirigit al públic ineressat en la moda, normalment noies.

Les portades de la Vogue sempre surt de fons una fotografia d'una modela o varies, en aquest cas una.

El títol són les mateixes lletras però el color canvia tot depenent de que contrasti amb el fons, en aquest cas blanc. Algunes vegades juguen amb la imatge i la sobreposen en el títol i treuen alguna lletra cosa que ja s¡enten que és la revista Vogue.

En els bordes dret i esquerra apareixen subtítols que surten a dins la revista perquè el públic sàpiga si li interessa comprar-la. Aquests subtítols solen alternantse de dos o tres colors, en aquest cas són negre, blanc i vermell.

______________________________________

CUORE! Dirigit al públic interessat en "cotilleos"

dels famosos.

Corazón+moda+televisió. En aquesta revista es mostren imatges sorprenens captades basicament per

mostrar la "realitat" i sorpendre al lector.

La portada sempre hi acostumen a haver diferents imatges impactants per atraure l'atenció del públic.

El títol sempre es del mateix color, rosa, cosa que atreu a les noies i fa referència al món del corazón. Les lletres també sempre són les mateixes. de color blanc, ja que resalta amb el rosa.

En les imatges hi posen diàleg en els personatges per fer gràcia al lector i fer que tingui ganes de llegir aquell apartat de la revista.

Sempre juguen amb els tres colors: rosa, gros i blanc.