Nova Era

Vam fer una visita a la Nova Era on ens van explicar tots els processos per fer l'edició d'un llibre, revista, etc. Ens van ensenyar diferents dissenys de productes que havien editat ells amb una qualitat que no veuriem mai més.

En la web de nova era ( http://novaera.es/es/) pot veure un editoria de pell i ombre fet fer Manel Exclusa.

Pova de Selectivitat

Observeu atentament la fotografia següent, obra de Juan Rulfo, i responeu als apartats

2.1 i 2.2. Barda tirada en un campo verde, Juan Rulfo, 1948.
2.1. Analitzeu la imatge considerant els aspectes següents:
— composició;
— simplicitat i complicitat;

— plans;
— angle;— textura;
— il·luminació.

És una fotografia de Juan Rulfo en blanc i negre. Una composició naturalista, on l’autor no ha fet cap modificació en el paisatge i només ha treballat l’encuadrament per tal que tot el pes de la imatge estigui a la part central. El punt de fuga el trobariem al cel, i al mur que el segueix i ens dona sensació de profunditat i llunyania. En quan els plans, només n’hi ha un horitzontal per tal que l’espectador mira d’esquerra a dreta la imatge, l’angle és recte tot i que hi ha l’alçada del fotògraf

no concorda amb l’alçada del mur. Les diferents Textures que hi podríem trobar serien, el cel i la terra pràcticament nets i llisos, sense núvols ni vegetació, per tal que tota la carrega com he dit abans recaigui en el mur, on veiem la textura de les diferents pedres amb les que esta fet, totes aparentment iguals per dnar un conjunt homogeni al mur. La llum és natural, i no es percep cap sombre.

2.2. Expliqueu de manera detallada les eines i els procediments que pot haver

utilitzat l’autor per a crear aquesta fotografia i justifiqueu el vostre raonament.

Aquesta fotografía és analógica feta en blanc i negre, i sense cap tipus de modificació ni montatge. No hi ha cap alteració, només hi ha el punt de vista en que ha sigut retratada, és a dir, el paisatge és natural.

_____________________________________________________________

Exercici 1
Responeu, de manera concisa, a les qüestions següents:
1.1. En fotografia digital és imprescindible tenir un bon coneixement de les utilitats i les característiques dels formats TIFF, JPG o JPEG i GIF. Expliqueu les
característiques i la utilitat de cadascun d’aquests formats.

TIFF: Aquestes sigles volen dir Tagged Image File Format, i fa referència a un format d'arxiu d'imatges amb etiquetes.

JPEG: Aquetes sigles volen són les de Joint Photographic Experts Group. Aquest format està creat per acomprimir imatges fixes o que no es mouen, amb 24 bits de profunditat o en escala de grisos.

GIF: De Graphics Interchange Format. És un format per a la compressió d'arxius d'imatge en moviment. Permet disminuirne el tamany i treballa els colors de la imatge.

1.2. Relacioneu cada objectiu fotogràfic amb l’efecte o característica corresponent:

A. Ull de peix 4. Deforma la imatge

B. Gran angular 3. Exagera la perspectiva

C. Objectiu normal 1. No deforma la perspectiva

D. Teleobjectiu 2. Redueix la profunditat de camp

1.3. Quines utilitats té enregistrar una imatge amb una càm

era digital de baixaresolució, o guardar-la amb un sistema de compressió amb pèrdua? Raoneu la resposta.

________________________________

___________________________

OPCIÓ A
Els fotogrames següents pertanyen a la pel·lícula Casablanca, de Michael Curtiz
(1941). Observeu-los atentament i responeu als apartats 2.1, 2.2 i 2.3.

FOTOGRAMA 1.FOTOGRAMA 2.

2.1. Indiqueu a quin tipus de pla corresponen cadascun dels dos fotogrames i, prenent com a referència el fotograma 2, dibuixeu els tipus de pla següents: primer pla i pla de detall.

Fotograma 1: Pla mitja curt o primer pla.

Fotograma 2: Pla general curt o pla de conjunt.

Primer pla i pla de detall:

2.2. La pel·lícula Casablanca no segueix un ordre cronològic estricte; en un moment determinat, el protagonista recorda una antiga relació romàntica. Identifiqueu i definiu el recurs del llenguatge audiovisual que es fa servir en aquest tipus de construcció narrativa i expliqueu els efectes visuals que s’hi poden aplicar.

Un efecte és posar de cop la pantalla en blanc i que va tornant a la imatge que es recorda. Un altre seria posar el record en blanc i negre. També se sol posar una bafarada

que surt del cap del personatge que recorda.

A part d'auests efectes visuals també n'hi ha de sonors: la veu dels que parlen en el record ressona.

2.3. En el moment de l’estrena, Casablanca va ser concebuda fonamentalment com una pel·lícula de propaganda a favor de la intervenció dels Estats Units en la Segona Guerra Mundial, però amb el pas dels anys el film ha acabat sent

considerat una obra mestra del gènere romàntic. Definiu el concepte de gènere cinematogràfic i anomeneu i descriviu, com a mínim, cinc gèneres cinematogràfics.

És el tema general de la pel·lícula que serveix per a la seva classificació.

Cinc gèneres:

-Drama: en ella s'hi desenvolupa un conflicte entre dues persones o entre una persona i el seu entorn.

-Comèdia: la seva intenció és provocar riure o entretenime

nt a l'espectador.

-Musical: l'història que s'hi desenvolupa sol ser un dialeg cantat i amb coreografia per part dels personatges.

-Fantàstic: el seu contingut és fantasios.

_____________________________________________________________

OPCIÓ BObserveu atentament la imatge següent:

2.1. Prenent com a referència aquesta imatge, definiu i dibuixeu els tipus de pla següents: pla picat, pla contrapicat i contraplà. Expliqueu quin ús narratiu te nen habitualment aquests plans.

Pla picat: el que mira un espectador que està a les

grades més allunyades.

Pla contrapicat: com mira el futbolista a la gent.

Contraplà: la mirada del porter.

2.2 Especifiqueu i descriviu, com a mínim, tres tipus de transició de plans que es fan seivir en el llenguatge televisiu.

1-Fosa de negre o blanc.

2-Barrido.

3-Superposició de capes.

2.3. En la realització televisiva es pot cometre un error anomenat salt d’eix. Definiu aquest concepte i, prenent com a referència la imatge, dibuixeu una seqüència de quatre plans televisius en els quals es reflecteixi aquest error.

Salt d'eix: Efecte òptic que es produeix quan es creuen els eixos d'acció i, per tant, es dóna una perspectiva falsa en la continuïtat dels plans correlatius.

Disseny d'objectes

LÀMPADA:

Christian Dell va dissenyar una làmpada de taula en serie Rondella al 1927-1928.

Làmpada aguantada

en una base circular, per un cilindre recte vertical, el qual es doblega horitzontalment al final on és aguantada la bombilla, recoberta per una capa de metall perquè la bombilla només enfoqui un punt en concret. La part de la bomb

illa es movilitzable perquè puguis enfocar allò que vols.
La base és negre, el cilindre que aguanta la bombilla és metall i no està pintat, m'entre que la part on recobreix la bobilla està pintada per un verd fred.
Aquest objecte te la funcionalitat de poder il·luminar la taula en que un està treballan, i poder-la moure en facilitat per enfocar allò que necessites. És

petita i pesa poc, esta sobre d'alguna taula.

Aquesta làmpada la podriem comparar amb el foco que va dissenyar King Miranda l'any 1975.
Com a tampany és molt més petit, i en comptes d'estar sobre una taula, esta al sostre.

CADIRA:

Premi Delta d'Or any 1962, butaca de Marinel·lo d'Ignacio de Rivera compost per una estructura d'acer inoxidable laminatge, seient i respatller d'una sola peça, l'elasticitat de la qual es va obtenir a força de la suspensió amb cèrcols de goma. Produïda per ARM, tenia un preu de 5.500 pessetes.

Premi Deklta de plata l'any 1986. TRAMPOLÍN SILLA per JAVIER MARISCAL i PEPE CORTÉS-AKABA, S.A

Aquesta cadira difernenciant-la amb la de Marinel·lo, en comptes de quatre potes en te només una amb base circular. La base per posar l'entre cuix resulta ser més còmode degut a que té la forma on es posen les cames. Però per una altre més incòmode perquè la base no té teixit i és més dura. El respaldo és un rectagle molt més prim, ja que per aguantar l'esquena no es necessita més.

BANC:

Llum Neón de Luz, fet al 2005. Joan Gaspar va aconseguir un premi Delta de Plata amb Marset Iluminación S.A.

Es tracta d'un seient compost a partir de plaques ondades flotants que per la seva banda inferior es lliuren al terreny, i apareix com a lloc de trobada i repòs en espais públics oberts.

Banc Neolineal construit al any 2003, per aconseguir un premi delta de Plata fet per Miguel Milá Santa & Cole.

Curts de ficció

La historia de sempre
Aquest curt vol expresar les expresions i reaccions dels passetgers. És molt simple el decorat i vestuari. El protagonista parla per telefon amb la seva parella el qual després de discutir intenta arreglar la seva relació.

El moble de les fotos
El curt m'ha agradat molt perquè amb les fotografies de casa dels seus pares, el protagonista explica la seva vida i acosegueix apareixer la seva parella a la familia tot i que els seus pares no accepten la seva homosexualitat.

Pare model

Es tracte de problemes del dia a dia amb el tractament d'uns pares divorciats. Es pot veure el comportament del pare i la mare davant del fill.

Estar aquí.
Es tracte d'una nena petita que se sent abandonada per la seva mare que ha estat a un centre de desintoccicació durant un temps.

Premis Delta

Superada ja la trentena de convocatòries, els Premis Delta són avui el millor referent a tot Espanya de l'estat del disseny industrial, gràcies al nivell i la qualitat de les peces que, cada dos anys, opten a aconseguir el preuat Delta d'Or o algun Delta de Plata atorgats per un jurat d'experts i professionals. Max Bill, Javier Carbajal, Franco Albini, Ettore Sottsass, Gae Aulenti, Jean Baudrillard, Alvaro Siza, Rafael Moneo, Gui Bonsiepe, Antonio Fernández Alba, Dieter Rams, Alessandro Mendini i Ingo Maurer són alguns dels noms que han passat pel jurat dels Delta.

Peces de dissenyadors espanyols per a qualsevol empresa, nacional o forana, i les de dissenyadors estrangers de les quals una firma espanyola tingui l'exclusiva de producció poden optar als premis presentant les seves candidatures o bé per invitació del FAD. A l'extensa llista de guardonats d'aquestes trenta edicions, es troben noms de professionals i creacions, com ara Miguel Milà i el llum de peu T.M.C.; André Ricard i el cendrer Copenhaguen; Leopoldo Milà i la motocicleta Cota 247, o Òscar Tusquets i Lluís Clotet i la prestatgeria Hialina.

Malgrat que avui té caràcter biennal, els Premis Delta es van concedir anualment fins al 1993, amb el parèntesi dels anys 1971-73 i 1982, 1983 i 1985, en els quals no es van atorgar. Una de les fites dels premis va ser la celebració del XXV aniversari, l'any 1986, ocasió per a la qual es va editar un llibre commemoratiu.