Tipografia

La tipografia és el disseny de caràcters unificats per les seves propietats visuals. La tipografia s'encarrega de dissenyar lletres i composar textos de tal manera que aquests puguin llegir-se fàcil, eficaç i agradablement. La tipografia implica definir les característiques formals dels caràcters però també, la seva combinació, els espais que els separen, els espais entre paraules o la interlineació. També comporta definir els signes de puntuació, la combinació d'aquests amb les lletres i amb les paraules.

________________________________________________

PROVES PER 906090

El números els feia arrodonits, per simbolitzar la forma de la dona, sempre jugan en que posats dins del cos de la dona poguessin enqueixar. Finalment vam decidir de fer els números més simples i arrodonits, fets en pinzellades amb tinta xina.

fotografies d'objectes en moviment amb diferents velocitats d'obturació

fotografies amb el mateix punta de vista amb quatre distàncies focals diferents

fotografies amb el mateix enquadrament però amb tres diafragmes diferents

Antoni Tàpies

La Fundació presenta una selecció nova d’obres d’Antoni Tàpies pertanyents al fons de la Col·lecció. La disposició de les obres obeeix a un criteri cronològic des de la dècada de 1940 fins a l’actualitat. El recorregut, que en aquesta ocasió es concentra en una única planta (Espai A), inclou diferents moments creatius de l’artista que il·lustren l’evolució de tipologies, tècniques i materials emprats per Tàpies. La mostra també posa de manifest l’ús d’una sèrie d’imatges que es repeteixen en periodes successius i que han esdevingut característics de la seva iconografia, com ara els objectes quotidians o les parts del cos. Igualment, l’exposició evidencia alguns dels temes predilectes de l’artista, com ara l’art i la cultura orientals, molt visibles en obres com ara Roda-Mandala, 1979, Sumi-e, 1980, o Trio, 1994 –un homenatge al monjo japonès Sengai i als seus ensenyaments–, o la música, apreciable aUrbilder, 1988. La selecció actual també fa palesa la unitat intencional amb la qual l’artista revesteix la seva obra: el desig que l’art intercedeixi en la nostra percepció del món.

Anna Maria Maiolino

Aquesta exposició fa un recorregut pel treball de l’artista brasilera d’origen italià Anna Maria Maiolino (Scalea, 1942), prenent com a eix articulador els seus dibuixos, però incloent-hi també algunes de les seves fotografies, pel·lícules, escultures i instal·lacions.
L’exposició constitueix la primera mostra retrospectiva de l’artista en l’àmbit europeu.

Mariscal

http://www.mariscal.com/

Petita biografia
Francesc Xavier Errando i Mariscal és un dissenyador i artista valencià la tasca del qual ha cobert una àmplia gamma de mitjans, que van des de lapintura i l'escultura al disseny d'interiors i pasatgisme. Va néixer, en una família d'onze germans i germanes i des de 1970, ha estat vivint i treballant a Barcelona. El seu llenguatge és sintètic, amb pocs traços i molta expressivitat. Va començar a estudiar disseny a l'Escola Elisava de Barcelona, que aviat va deixar per tal de poder aprendre directament del seu ambient i seguir els seus propis impulsos creatius. Els seus primers passos foren en el món del còmic underground, una tasca que combinà amb la il·lustració, l'escutura, el disseny gràfic i el disseny d'interiors.

Què fa Mariscal?

Ens el trobem a la Pedrera

Des del 29 de Setembre fins al 30 de Gener del 2011, es presenta "Mariscal en La Pedrera" una mostra de selecció de treballs realitzats al llarg de quaranta anys per Javier Mariscal –els vint últims en el si d'Estudi Mariscal. Amb aquesta exposició, l'Obra Social de CatalunyaCaixa vol submergir a l'espectador al món multidisciplinari de la «factoria» Mariscal, per introduir-ho en el cor del seu procés creatiu i fer-li percebre, a través de la seva experiència, l'impuls vital que genera l'activitat de Javier Mariscal i el seu equip.

Per explicar a Mariscal, l'exposició s'ha organitzat en sis espais temàtics. Cadascun d'ells agrupa una sèrie d'obres que aporten claus sobre les seves constants creatives. Aquestes agrupaciones mostren el seu llenguatge, la seva metodologia, el caràcter del seu treball, les seves intencions i actituds, així com les múltiples disciplines en les quals treballa.

Cartell del nou9

Vacca

COMENTARI REVISTES

VOGUE! dirigit al públic ineressat en la moda, normalment noies.

Les portades de la Vogue sempre surt de fons una fotografia d'una modela o varies, en aquest cas una.

El títol són les mateixes lletras però el color canvia tot depenent de que contrasti amb el fons, en aquest cas blanc. Algunes vegades juguen amb la imatge i la sobreposen en el títol i treuen alguna lletra cosa que ja s¡enten que és la revista Vogue.

En els bordes dret i esquerra apareixen subtítols que surten a dins la revista perquè el públic sàpiga si li interessa comprar-la. Aquests subtítols solen alternantse de dos o tres colors, en aquest cas són negre, blanc i vermell.

______________________________________

CUORE! Dirigit al públic interessat en "cotilleos"

dels famosos.

Corazón+moda+televisió. En aquesta revista es mostren imatges sorprenens captades basicament per

mostrar la "realitat" i sorpendre al lector.

La portada sempre hi acostumen a haver diferents imatges impactants per atraure l'atenció del públic.

El títol sempre es del mateix color, rosa, cosa que atreu a les noies i fa referència al món del corazón. Les lletres també sempre són les mateixes. de color blanc, ja que resalta amb el rosa.

En les imatges hi posen diàleg en els personatges per fer gràcia al lector i fer que tingui ganes de llegir aquell apartat de la revista.

Sempre juguen amb els tres colors: rosa, gros i blanc.

Blow Up

Blow-Up és una pel·lícula ítalo-britànica de 1966, dirigida per Michelangelo Antonioni, amb David Hemmings, Vanessa Redgrave, Sarah Milers, Peter Bowles i la modelo Veruschka von Lehndorff en els rols principals. Produïda per Carlo Ponti. Guanyadora de la Palma d'Or en el Festival Internacional de Cinema de Cannes 1966, al Millor director.

ARGUMENT
Thomas (David Hemmings) és un cotitzat fotògraf londinenc de moda. Un matí, realitza unes instantànies en un parc dels afores, per il·lustrar el seu llibre. Però quan les revela s'adona que hi ha un cadàver en una de les fotos.

1) Quina diréu que és la temàtica o temàtiques que tracta la pel·licula?
la fotografia, veus el que tu creus veure

2) Escull un personatge i fes una explicació de com ha estat caracteritzat. Digues com es comporta, com el veiem com a persona a través del seu físic, de la seva forma d'actuar, dels seus actes, de com parla. Explica quin paper té en la història. Observa si la seva manera d'actuar o pensar canvia al llarg de la pel·lícula. Quin paper creus que juga en la pel·lícula? Què creus que se'ns explica a través d'aquest personatge? També pensa si el podem relacionar amb algun altre personatge de ficció que coneguis o amb algun tipus de persones reals.

Thomas, el protagonista de la pel·licula, és un fotògraf jove i atractiu el qual totes les noies guapes volen que els hi faci fotografies. Al poder aconseguir tantes noies sense cap mena d'esforç que el personatge sigui cregut, segur d'ell mateix, intel·ligent. Té un caràcter fort i un gran poder amb el qual mana a la gent que ell vol. Al tenir aquest caràcter no mostra cap sentiment.
La seva manera d'actuar canvia una mica al mig de la pel·licula al descobrir l'assessinat. Ja que Thomas al principi es veia que estaba aburrit de treballar sempre amb el mateix tema, és a dir amb les models. Però al descobrir el assassinat està molt més interessat ja que es un altre tema completament diferent i a més a més havia fet retressar un assassinat. Després del assessinat es mostra més pensatiu.

3) Què destacaries de l'estructura de Code inconnu i del muntatge d'aquesta pel·licula? Què et sorpren? Què t'interessa d'aquest aspecte? Per què creus que el director ha optat per explicar-nos allò qe succeeix d'aquesta manera?

Penso que aquesta pel·licula no te ña mateixa estructura que tenen la majoria. Trobo que tots els fets són com si estiguessin improvitzats.

4) Què destacaries de com es treballa amb la càmara, de com aquesta ens mostra les coses?

Crec que estan molt bé els canvis de plans.

5) Què podiem dir de la banda sonora de la pel·licula? És important la música? Són importants els sorolls?

No hi ha banda sonora, en aquesta pel·licula no és importan la música, ja que lu important són els sorolls, cosa que ni han molts, potser masses.

6) Tria dues o tres seqüències de la pel·lícula que t'hagin semblat interessants i explica allò que pensis sobre elles.

Les dos seqüències que m'han semblat interessants són, una és quan el protagionista rebela les fotografies i es va fixan en detalls petits per arribar a descobrir un assassinat. L'altre es l'escena final quan arriben els mímics a jugar a un camp de tennis amb una pilota imaginaria, la qual Thomas ha de creure que és real i passar-la perquè puguin seguir jugant.

7) Per què diries que Haneke intercala aquests elements i els fa sortir a diferents escenes de la pel·lícula?

Perquè són expresius

8) Què penseu de l'inici i l'acabament de la pel·lícula? I el títol?

El començament apareixen uns mímics que també surten al final. És bastan extrany ja que acava molt de sobte. Penso que hi ha una mena de relació amb el cadàver que ja no hi és , amb els mímics que apareixen jugan a tennis. Crec que el director a volgut fer entendre que tu pots veure alguna cosa que no hi és, o pots no veure alguna cosa que si que hi és. Ser o no ser.

COMENTARI
És una pel·licula molt diferent a les que veig normalment. Hi ha un diàl·leg escaç i en les escenes s'escolten sorolls (vent, cotxes...). Hi han molts canvis de plans. La pel·licula esta centrada en el món de la moda i la fotografia. Trobo que algunes escenes no tenen molta lògica o al menys costa d'entendre ja que estan molt tallades i sembla que t'agis perdut algun moment que no han gravat (ex: les dos models que s'estan barallan nues, i després de cop es veu que estan vestin al fotògraf).

Cartell de la Mercè

Aquests cartell podem veure que tot torna! És a dir avans els cartell en comptes de fer-ho a través de les noves tecnolodies, eren pintats i dibuixats a mà. Aquest any el cartell de la Mercè ha estat com en temps enrere.

LOGOTIP ARTS BELLERA

Treball de Recerca

http://tdrpsicologiadelscartells.blogspot.com/

90 60 90

El nostre projecte actual es centra en la visió que ha donat la societat al model de la dona. Volem fer entendre a través d’unes fotografies enganxades en un maniquí que aquest model no existeix. El projecte consisteix en fer fotografies a gent amb un cos totalment normal i natural. Fer una enquesta per saber com es sent en respecte amb el seu cos, és a dir, si esta contenta, si canviaria algun aspecte del seu cos, els seus complexos, etc.

Un cop que tinguem les fotografies i les fitxes, volem enganxar les fotografies per tot el maniquí sense deixar cap tros buit. Amb les enquestes, les recollirem totes en un dossier, amb les respectives fotografies de cada persona en petit.

Aquest dossier estarà penjat del sostre sostingut amb un metre (per mesurar les talles del cos) amb la finalitat de que es pugui veure a fàcilment i que tothom ho pugi llegir.

PROJECTE INICIAL

El meu projecte inicial tot va començar en què teníem que pensar paraules i frases relacionades amb la roba. Se’m van acudir varies però no sabia com representar-les ja que les trobava molt simples. També molts temes que se’m acudien eren semblants a altres companys. I finalment vaig pensar en un tema que només podia tenir jo, que era la meva germana bessona. On la frase era "No suporto acabar vestint-me com la meva germana bessona". Aquesta frase em porta molts problemes sempre, ja que jo amb la meva germana tenim una espècie de telepatia i quan anem a una botiga casi sempre ens agrada el mateix (cosa que no suporto), i la solució esta en comprar-nos una peça i compartint-la. Però aquí és on realment arriben els problemes i sempre ens barallem. Que si la roba que vull se la va ficar ahir i esta bruta, que si la tacat, que si ens volem ficar al mateix dia la mateixa samarreta, etc. En el meu projecte volia ficar un seguit de imatges, on es veiés una pila de roba on i sortissin dos mans agafant el mateix mocador i de "música" volia gravar els crits de la meva germana i jo. En realitat era un seguit de imatges però acabaria sent un vídeo. Però no vaig acabar el meu projecte ja que varem iniciar el projecte amb grup. Encara que no s’hagués acabat penso que va estar bé per començar a saber què és fer un projecte i entendre que per finalitzar un projecte ha de haver-hi molts passos on al final no es veuen però serveixen per finalitzar-ho.

FEDERICO FELLINI

El dia 16 de ablil del 2010 vam anar a Caixa Forum per informarnos de la vida de fellini.

Fellini és molt realista en les seves pel·licules. LA seva dona, Giulietta Masia, una actriu que va actuar en algunes de les películes de Fellini. Fellini també era un gran il·lustrador. Una de les coses més peculiars d'ell era que, les primeres idees que tenia sobre una pel·licula en comptes de escriure les dibuixava.

Thomas Hirschhorn

Va nèixer a Berna al 1957, va estudiar disseny gràfic a la Schule für Gestaltung de ZúrichTomas Hirschhorn era un "disseñador gráfic brut". Va anar a viure a París per intentar ser algo diferent. I ho va conseguir, ja que va començar treballan en el col·lectiu gràfic Grapus, dedicant-se a optimizar el llenguatge visual en funció d'una eficàcia de comunicació política, però al 1986 va abandonar el disseny per dedicar-se a les arts plàstiques.

ANNETTE MESSAGER

Annette Messager, és una artista contemporànea francesa, va néixer a 30 de novembre de 1943 a Berck-sur-Mer.

La materia prima del seu art són peluixos, animals dissecat, fotografíes del nudisme humà, dibuixos, llàpis de colors… i el seu mètode de creació es manifesta pintan, bordan o cosin sobre tot ell o entre tot ell, confirman allò que ha de ser el seu univers interior i inquietuts artístiques.

Els crítics diuen que amb tot això crea obres excepcionals "barrejan els registres, jugan amb les nostres sensacions i sentiments amb una extraordinària virtuositad".

El seu art representa una barreja de la realitat cotidiana i la fantasía, i desde els seus inicis en la dècada del 1970 esta vinculada amb l'art feminista.

CINDY SHERMAN

Cindy Sherman és un magnífic exemple de com la fotografía és avui en dia un, dels mostruaris d'expressió artística nés rics, doncs és desde la fotografía, desde la que Cindy Sherman s'ha convertit avui en un dels referents més importants de l'arte actual.

Cindy va nèixer a New Jersey(1954), on va estudiar a Nueva York inician la carrera artística, especialitzant-se per la referència a la figura de la dona i la seva posició crítica al respecte.


Va afirmar alguna vegada que les seves fotos han de ser considerades com art conceptual. L'enfocament conceptual és evident, en la divisió de la seva obra en sèries. Va llarg temps va treballar sobre el seu propi autorretrato en mil postures diferents, adoptant altres tantes identitats. Cindy Sherman va iniciar una serie de retrats fotográfics que van trencar el modelo tradicional, on trascendien el subjete retratat, convertin-lo en pretextos amb els que representar estats d'ánim o emocions, com estereotips de dones, on Cindy representa amb humor i ironía.

triptic

Cartell de la fira de Sant Ponç

Logotip definitiu; Formació Professional de Granollers

Tavi Gevinson

Tavi Gevinson és una blogger de moda nord-americana. Va començar el seu propi blog, "Estilo Rookie" quan tenia tan sols 11 anys. Tavi va demanar el seu permís per a aparèixer en un nombre d'un article del Nova York Estafis Magazine. Gevinson es descriu a si mateixa com una "petita idiota de 13 anys que es trobava tots els dies duent jaquetes i barrets molt incòmodes", molts admiren la seva font d'inspiració i estil. Al 2009, Gevinson es va associar amb London-based Borders&Frontiers, per a dissenyar i vendre la seva pròpia samarreta. A l'agost de 2009, ella va aparèixer en la portada de la revista Pop, amb fotografies de Jamie Morgan i amb dissenys de l'artista Damien Hirst. Temps després, Tavi ha estat presentada en la secció View de la revista Teen Vogue de desembre / gener de 2010. Bloggers com el de Tavi són anomenats com la "primera línia de la moda". També s'ha convertit en una convidada habitual de les desfilades de moda i una musa per als dissenyadors a Tòquio. A més és considerada com "inspiració" per a la línia de Rodar-te en Target.

AUTORRETRAT

El meu recorregut és de l'escola fins a casa. En el trajecte el meu objecte nou és el paper de plata del berenar, i el vell és el tiquet del bus.

He volgut fer un col·laxe de dibuix i fotografia digital. Per mi representa que cada persona quan està sol fent el seu recorregut diari, està dins del seu món, i desconecta del món real. On comencem a pensar totes les coses que ens preocupen o ens agraden, on escoltem la nostre música, etc.

Proves Logotip Formació Professional de Granollers

Els mons de Coraline

La història tracta d'una nena, Coraline. On viu amb una familia molt diferent a ella. Descobreix que en la seva nova casa hi ha una porta a un univers paral·lel, en el qual veu la seva pròpia vida però canviada tal i com la voldria ella, és a dir un somni fet realitat. AL principi la seva troballa sembla ser meravellós, fins que tot comença a tornar-se molt sinistre i la seva altre mare intenta retenir-la allà per sempre. És llavors quan Coraline ha de ser valenta i amb l'ajuda dels seus veïns i un gat que parla, tractarà de tornar a la seva veritable vida.

La pel·licula em va agradar molt, ja qu estàva molt ven feta, i l'argument era molt bo.

Taller al MACBA

El dia 27.2.2010 vàrem anar al Museu d'Art Contemporani de Barcelona, MACBA. On allà vam realitzar un taller que ens va proposar Howard.

Es tractava de representar el teu trajecta que fas cada dia al anar de casa a l'escola, o de l'escola a casa, etc. Un camí que et coneguessis a la perfecció. Ens van donar possits, gomets, cintes, cartrons... per poder realitzar el camí en el terra. Cada un portava dos objectes que es podien trovar en aquell trajecte i qui va voler els van enganxar allà. També portavem autorretrats que ens haviem fet durant el nostre viatge. En el camí que construïem haviem de posar sentiments, paraules... tots el que s'ens passava per el cap en aquell trajecte.

Per poder realitzar aquell taller ens vam dividir en tres grups per organitzar-ho millor. Jo vaig estar en el segon grup, i quan vaig arrivar a la sala ja es podia reconèixer mig granollers allà al terra realitzat per els alumnes del primer grup. Nosaltres ens vem orientar seguint els llos i carrers que havien construït els altres, i cada cop el terra de la sala anava omplint-se. Finalment, després d'haver passat tots els grups, ens vem reunir i vam veure com aquell terra s'havia convertit en un mapa de colors on sortia, Granollers, Bellavista, Cardedeu, Llissà, Caldes, etc. Va ser un taller original i creatiu que semblava una tonteria al principi però que el resultat va ser molt ric.

La imatge és el meu autorretrat del viatge que faig cada dia.

John Baldessari

John Baldessari neix al 1931 a National City, Califòrnia. John, és sens dubte un dels artistes més influents del nostre temps, que ha desafiat les convencions de les pràctiques artístiques fent un ús insòlit del llenguatge i de les imatges.

A mi personalment no m'agraden molt les obres de Baldessari, penso que són molt originals i creatives però moltes no les vaig arribar a entendre i això va fer que no m'agradessin tan

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Cigar smoke to match clouds that are the same (by sught-side view)

Fum de cigar per corresponde's amb els nuvols que són iguals (a primer cop d'ull vista lateral) 1972-1972 10 fotografíes color, cortesia de l'artista i Marian Goodman Gallery, New York i Paris.

Rodney Graham

Exposició: A través del bosc

Les obres exposàdes en el MACBA vàren ser realitzades entre 1978 i 2008, i procedents de col·leccions públiques i privades d'Europa i Amèrica del Nord.

L'obra de Graham es caracteritza per l'ús de diversos suports com llibres, vídeos, escultures, màquines-dispositius, pintures, fotografies, instal·lacions, material imprès i música. L'exposició que vàrem veure reuneix una gran copilació de llibres i escultures, instal·lacions i màquines basades en llibres de Graham procedents d'una biblioteca peculiar que mostra les seves interpolacions, annexos, punts de llibre, dispositius de lectura i expositors a l'estil de Judd, entre altres peces.

_ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _ _

Essence of smoke/ Essencia de fum 2006

Fotos cromogèniques muntades en 4 capes de llum d'alumini pintades i unides per cables coberts de tela.

(obra que em va cridar més l'atenció, fotografia agafada del google)

No soporto acabar vestint-me igual que la meva bessona

Projecte guarderia

El projecte guarderia va resultà un veritable èxit. Primer vàrem conèixer els petitons de la casa, entran a les classe i ajudant-los a posar-se la bata i jugar una estona amb ells. Després tots ja estàvem preparats per veure amb atenció l'actuació dels Escènics, on al final iniciaven el joc de pintar als nens amb pintura. Cada un va anar a buscar a un nen per pintar amb ell per les pareds, miralls, etc. Finalment grans i petits vàrem acavar pintants de dalt a baix amb pintura. Tot i que no es van poder acceptar tots els progectes demanats, tots vam acavar pintan amb els nens o ajudant als progectes acceptats. Va ser una experiència inolvidable.

Escàner